Coses que importen, així en el futbol com en la vida.

Hola a tots,

És estranya la capacitat que tenim les persones en general per a restar importància a les coses bones i multiplicar la de les roines. Segurament és per haver viscut en una societat en la que el que menys ha tingut res li ha faltat, i ens ha convertit en uns sers increïblement capacitats per a no ser feliços, i és això el que s’ha d’evitar.
Hui volia parlar del Barça.

Quan vam alçar la Champions a París i les dos lligues eixien culés de baix les pedres, ¿On estan hui? Els pocs que queden insultant a Laporta i Rijkaard.

Els que hem coneixeu sabeu que he vist tots els partits del Barça des de fa anys, que fer el ridícul en el Bernabeu i regalar dos lligues hem fa tan mal com al que més, però pareu-vos a pensar sobre això que us deia al principi.
La vida està feta de cicles, hui les coses no van bé, i demà aniran millor, i no vaig a entrar a discutir si tirar a Rijkaard i posar a Guardiola solucionarà el problema, no ho se, ni jo ni ningú. El que si sé es que Frank va vindre al Barça amb molta il•lusió, ho ha donat tot aquests 5 anys, i ens ha donat 5 títols importants, ens deixa l’esperança que hem de saber veure en Messi i Bojan, i el que és més important, va aconseguir fer un equip en el que Europa veia coses que mai havia vist, segurament el millor futbol que mai s’ha jugat.

Ara s’ha acabat, i es que en la vida tot el que comença ha d’acabar-se, ara s’ha acabat una cosa bona, donem les gràcies a qui mereix rebre-les, per la seva personalitat, sacrifici i saber fer, saber guanyar, i també saber perdre (molts en Espanya haurien d’aprendre). Tots els culés hauríem de saber dir, gràcies Frank, que tingues sort, ací no t’oblidarem... fa mal veure les crueltats que s’escriuen cada dia a la premsa esportiva.

I és que igual que en el Barça passa en tot, que no ens faça falta perdre una cosa per donar-nos compte del bona que era, perquè ja serà massa tard per tornar-la a disfrutar. Això és el que intente en la vida, aconseguint-ho sols a vegades, però es que jo també soc víctima d’esta societat que estem creant en la que les coses boniques “no molan”, la bona música “éh una mierda”, “Rancio”, “Friki” o “Gos” estan convertint-se en adjectius qualificatius positius, i paraules com gràcies, per favor, voler, etc... estan desapareixent del nutrit vocabulari de 15 paraules de les noves generacions. Fem alguna cosa pa no viure en un mon de garrulos.

Una volta més, gràcies Frank. “Que tingues sort, i que la vida et doni un camí ben llarg”

“Be happy my friends”
Pere.